LA SANDÀLIA
A l’Índia els trens van sempre plens a vessar,
fins i tot amb gent que s’enfila al sostre.
Un bon dia un passatger molt pobre que anava al
sostre del vagó va perdre una sandàlia, que va
caure a la via. Llavors es va treure l’altra sandàlia i
la va llençar.
Un passatger que anava al seu costat es va
sorprendre i li digué:
- Però que fas, estàs boig!
I el pobre li respongué:
- Amb una única sandàlia no faig res. I si algú
només en troba una tampoc no li servirà de res.
Tant de bo algú que passi per aquí les trobi totes
dues.
Pensa que si alguna cosa a tu no t'agrada, potser agradarà a algú altre i li farà profit; això ens pot ajudar a sentir-nos millor. A vegades perdre en un joc no és tan dolent si a l’altre equip hi juguen amics nostres.
Vos ha passat mai una cosa així?
Heu compartit alguna vegada coses que eren només vostres amb altra gent? Com vos heu sentit?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada