Un bon dia un home va anar a trobar el filòsof grec Sòcrates per explicar-li una xafarderia.
- Escolta Sòcrates, hauries de saber com s’ha comportat un amic teu.
- Perdona que t’aturi, li respongué Sòcrates. ¿Has pensat a passar el que m’has de dir pels tres filtres? Abans de parlar sempre s’ha de fer passar el que hagis de dir per tres filtres. Fixa’t-hi una mica. El primer filtre és el de la veritat.
¿Estàs segur que el que m’has de dir és vera? - No; jo ho he sentit contar i... .
- Eiiiii! Supòs que has fet passar el que em vols dir pel segon filtre, que és el de la bondat. ¿El que em vols dir és com a mínim alguna cosa bona?
- L’home dubtà i després respongué: - No. Desgraciadament no és una cosa gaire bona. Al contrari...
- Caram, digué el filòsof. Passem-ho pel tercer filtre: ¿és útil el que m’havies de dir?
- ¿Útil? No exactament... .
- Idò no en parlem més, digué Sòcrates. Si el que m’has de dir no és ni veritable, ni bo, ni útil, més val que no m’ho expliquis. I t’aconsell que no hi pensis més.
Xafardejar, xerrar sobre coses sense importància, exagerar el que sabem o creim saber ens agrada a tots. Quan diem ‘jo sé una cosa que tu no saps’, ens sentim importants. Però a vegades oblidam fer passar el que contam pels tres filtres que ens explica aquest conte.
Pots contar alguna situació en què hagis dit coses d’altra gent sense passar pels tres filtres?
Com creus que se sentirien ells si sabessin el que has contat?
És correcte dir la veritat quan només serveix per fer mal?
I per si voleu veure el VÍDEO aquí baix teniu l'enlla第¬
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada